El tema ve de lluny. Quan Olot TV i Ràdio Olot van partir peres, la televisió de la Garrotxa tenia un deute d’1 M€, que accionistes i privats van eixugar en aquell moment. Però des d’aleshores, han continuat els problemes de tresoreria i actualment el deute és de 350.000 €, fet que els ha portat a deixar de pagar el lloguer per poder cobrir les nòmines dels treballadors, no sempre al mes que pertocava... Això ha provocat que els actuals propietaris del local iniciessin el procés de desnonament, que finalment s’ha aturat gràcies a la intervenció de l’alcalde i al compromís del nou ajut econòmic per pagar aquest lloguer.

Mentrestant, s’haurien anat realitzant les gestions necessàries per aconseguir un accionista majoritari que comprés les accions que alguns accionistes havien acordat vendre’s per tan sols 1 €. Aquest nou accionista, també vinculat als mitjans de comunicació locals i comarcals, hauria presentat un pla de viabilitat de la televisió garrotxina i s’hauria fet càrrec de part del deute. Com a conseqüència, l’equip de gestors es tocava, amb altes i baixes en la seva estructura.

Una vegada més, la ciutat corre a socórrer la televisió de la Garrotxa, tal i com ja vam fer fa uns anys, amb l’acord personal de l’alcalde i la complicitat del Consell Comarcal i sense que els olotins i els garrotxins en traguem l’aigua clara de tot plegat. Qui ha estat el responsable d’aquest nou naufragi? Quines responsabilitats s’han assumit, a part de perdre-hi diners, seus, però també de la ciutat i la comarca? Quin tipus de control oficial s’ha exercit i s’exercirà durant els propers mesos per saber el destí real del diner públic destinat a salvar la televisió de la Garrotxa? De moment, ja s’ha pagat una bestreta del 40% del conveni d’enguany, una part de la qual va directament als actuals propietaris dels locals, en concepte de lloguer de les instal.lacions. En canvi, Ràdio Olot apareix com a plenament sanejada i fins i tot amb beneficis que podran ser reinvertits; cal tenir en compte, però, que Ràdio Olot té a cessió uns locals de la ciutat sense pagar lloguer. Sembla que amb el nou ajut econòmic concedit per l’alcalde es vulgui equilibrar aquesta situació.

El debat sobre la viabilitat de les televisions locals és sobre la taula; durant els darrers anys, d’una crisi ferotge que ha reduït els ingressos via publicitat, però també les subvencions públiques que s’hi destinaven, hem vist desaparèixer no només televisions, sinó també ràdios i diaris (El Punt Avui té entre mans l’enèsim ERO). Però aquesta situació no pot servir per recórrer a la subvenció pública dels ens locals i comarcals, ja molt minvats de recursos, amb el fals pretext que necessitem aquests mitjans locals i comarcals per promoure la imatge de la ciutat i la comarca més enllà dels nostres límits. Amb aquestes subvencions, estem destinant diners públics a empreses privades que han demostrat que no són viables, mentre deixem de destinar-los a projectes públics necessitats també de recursos; així, per exemple, el pressupost municipal del 2018 destinarà a l’enllumenat d’edificis culturals o a processos de participació 100.000 €; en les retribucions del personal de l’Estiu Riu ens gastarem poc més de 109.000 €; en la programació de música a la ciutat hi destinarem 110.000€, i en subvencions en activitats ciutadanes, 107.000 €. No cal dir que la subvenció que rebrà Olot TV seria molt benvinguda al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa per a programes per a la gent gran o per a les persones més necessitades.

Per a la CUP d’Olot, aquesta no és la manera de resoldre la problemàtica d’Olot TV. L’alcalde ens deia que calia salvar la televisió de la comarca; nosaltres no volem tancar-la, sinó que volem tenir clares les responsabilitats i el destí dels diners públics que hi destinem. Tots els grups de l’oposició de l’Ajuntament hem acceptat deixar un temps de marge per veure com va la nova gestió; l’alcalde també ha promès exercir control periòdic de les despeses de l’ens. Però no n’hi ha prou; en primer lloc, perquè l’alcalde ha realitzat unes gestions sense donar-ne cap tipus d’informació a la resta de grups, de forma totalment personal, tal i com ell mateix va assegurar en el darrer ple i informant-nos-en quan ja tot estava tancat; en segon lloc, s’ha demostrat que els actuals gestors no són vàlids per tirar endavant una empresa que ha necessitat en pocs anys injeccions de diner públic i privat per resoldre el que clarament és una incapacitat per gestionar adequadament els ingents recursos públics i privats que s’hi han dipositat i per als quals no s’ha depurat cap tipus de responsabilitat; i, finalment, no s’ha establert cap mecanisme públic de debat i control, com seria una comissió informativa de caràcter específic que faci el seguiment de la gestió i en permetés conèixer l’evolució, o bé un ple extraordinari o una audiència pública convocada pel mateix alcalde, que permetessin el debat i el contrast de les opinions. A més, no ens han permès, de moment, consultar el pla de viabilitat que s’ha elaborat per part del nou accionista majoritari. La CUP d’Olot, a més, vam demanar-li en el ple que s’encarregués una auditoria que permetés aclarir d’on prové el forat i qui n’ha estat el responsable; se’ns va dir que no calia, que el nou propietari majoritari havia encarregat una anàlisi externa dels comptes, informe que no hem vist encara, tot i demanar-lo.