Com ja és ben sabut, la generació de residus s’incrementa any rere any com a conseqüència del model lineal de consum que impera en el capitalisme i que està sembrant la terra i els oceans de deixalles i plàstics amb un impacte directe sobre els ecosistemes i els éssers vius. Ens agradaria recordar que actualment la comarca està recuperant en el seu conjunt el 37,62% (índex de recollida selectiva neta), però els objectius establerts per la UE i el PRECAT en obliguen a recuperar el 50% del material el 2020 i arribar el 60% el 2030.

Si bé és cert, a nivell comarcal es va iniciar una prova pilot amb quatre models alternatius de recollida selectiva. D’aquests, els dos que van obtenir un millor resultats van ser el porta a porta i el sistema d'obertura de contenidors amb targeta. Mentre que altres municipis de la comarca ja han optat per un model, com és el cas de Besalú, amb el porta a porta, la ciutat d’Olot encara no ha decidit quin model de recollida implementar. Això ens demostra la poca implicació d’aquest ajuntament davant aquest problema, i no és un fet a menystenir, ja que Olot aglutina 60% de la població de la comarca i segons dades del 2016 els seus 34.000 habitants van generar 16.878 tones de residus domèstics i 16.914 tones de residus industrials.

Però a més, aquesta manca de voluntat en incentivar la recollida selectiva o apostar per un canvi de model ha provocat els darrers anys desequilibris pressupostaris a l’Ajuntament a través d’haver de pagar el sobrecost en tractament de residus. L’any 2018 van ser 100.000 euros i l’any 2017, 80.000, els quals es van haver de finançar a través de modificacions de crèdit, on l’origen dels mateixos, entre altres partides, fou de campanyes de sensibilització en la recollida selectiva.

Això ens situa en una paradoxa, i és que els diners destinats a sensibilitzar els ciutadans en d’importància de la recollida selectiva, els utilitzem per pagar el sobrecost de no reciclar correctament. L’excusa de l’equip de govern sortint, és que ens penalitza no tenir la planta de triatge, i que fa que entrem més tones de residus a l’abocador. Però aquesta premissa parteix d’un error, i és que el problema no és tenir o no tenir la planta de triatge, el problema és que NO reciclem, i el no reciclar bé nosaltres, els ciutadans d’Olot fa augmentem l’entrada de tones de residus a l’abocador. A banda, els darrers anys hi ha hagut un increment en el preu de la tona de residus sense tractat que entre a l’abocador: el 2014 valia 47.70 i l’any 2018 val 83.70 euros.

Ens cal un nou model de recollida i sobretot moltes i variades campanyes de sensibilització i educació en la recollida selectiva. No pot ser que agafem la bossa i directament aquesta vagi al contenidor, i que sigui la planta de triatge faci la nostra feina. Reciclar no pot ser una opció per als ciutadans, és una necessitat per protegir el nostre medi ambient.

I és per això que des de la CUP proposem la implementació del porta a porta com a model de recollida selectiva. L’eficiència d’aquest model (en el nivell de selecció) va quedar avalat durant la prova pilot que va realitzar el consell comarcal. Però aquest canvi de model ha d’anar acompanyat d’un canvi substancial en el model de cobrament de les taxes de residus: ara per ara, les taxes de recollida de residus que estan pagant els ciutadans es calculen segons la tipologia d’habitatge i els metres de façana, però no tenen en compte el volum de residus que es genera ni la qualitat en la selecció, és per això de la necessitat d’establir sistemes de pagament per generació, de tal manera que aquells ciutadans que no reciclin tinguin uns preus més alts en les taxes de gestió de residus, o el que vindria a ser, qui més contamina, més pagarà.

Volem també impulsar altres mesures com:

1. Fomentar la disminució del plàstic en qualsevol tipus d’embalatge.
2. Impulsar mesures per substituir progressivament l'ús de bosses de plàstic per alternatives reutilitzables (bosses de roba, cistells, carretons).
3. Promoure la reutilització i els circuits de reparació de productes facilitant l’accés d’empreses d’economia social, cooperativa i ecològica als productes reutilitzables com roba, electrodomèstics i altres béns de consum.
4. Oposar-nos a la incineració del rebuig municipal com a mecanisme per reduir el volum de deixalles i, en canvi, apostar per adherir-nos a la campanya europea en contra de les incineradores i per l’abandonament de la crema de residus per a la generació d’energia negra no renovable.