La darrera de les convocatòries del cicle sobre sobiranies de la CUP Olot es va celebrar aquest dissabte a la sala de l’Arxiu Comarcal. Els ponents van ser quatre; la primera a intervenir per parlar de sobirania tecnològica va ser la Muriel Rovira, membre de Pirates de Catalunya i d’Apoderament Digital, que va descriure les 46 propostes que sobre sobirania tecnològica han fet arribar als diferents partits que es presenten a les properes eleccions municipals i que la CUP ja ha assumit. Destaca l’exigència de solucions des de l’administració pública per garantir l’accés universal als continguts de la xarxa, l’ús del programari lliure, el reaprofitament dels equips obsolets, l’accés a les dades de què disposen les administracions, però també les empreses, i la necessitat de formació, tant per al personal de l’administració com per a la gent.

Després, dins la sobirania educativa, va ser el torn del professor Xavier Bonal, expert en polítiques públiques d’educació, que va centrar la seva intervenció a definir què és equitat educativa per parlar després de garantir l’accés, no només a la xarxa pública, sinó també a l’escola bressol i als serveis d’atenció a la primera infància; de garantir les condicions d’escolarització i d’igualtat, evitant la segregació; i, finalment, de garantir les oportunitats d’aprenentatge, sobretot fora de l’escola, per tal d’igualar resultats. I en aquest sentit, va defensar el paper dels ajuntaments a l’hora de fer polítiques educatives, tals com la tarificació progressiva, la reserva de places, les ràtios, la lluita contra el frau, la política compensatòria, la planificació de l’oferta o la gestió de l’escolarització des de l’autonomia territorial més que l’escolar. Finalment, va defensar el concepte d’interès públic del sistema educatiu.

Per la sobirania social van intervenir Mostafà Shaimi i Xavier Casademont. Mostafà Shaimi, investigador de la UdG en temes de racisme va definit el racisme avui a Catalunya amb set idees: les diferències polítiques entre els ciutadans, els immigrants i els il.legals; la sincronia espai-temps i la asincronia entre l’horitzó de sentit, és a dir, la manca de convivència; la degradació ontològica o quina concepció tenim dels altres, una concepció folkloritzada; el trasllat de les fronteres externes a fronteres internes de la nostra societat, com ara la segregació escolar; els valors vulnerats de la llibertat i la igualtat; la naturalització de la cultura com una etiqueta que ja no et podran treure mai; i la culturalització de la política o el model de la interculturalitat, que no aborda les condicions materials. Per a Shaimi, doncs, hi ha una diferència de dret i una negació a la diferència i a la indiferència.

Finalment, Xavier Casademont, professor de pedagogia de la UdG va descriure el contingut de l’estudi La cohesió social a la Garrotxa. L’objectiu d’aquest estudi era ajudar a construir un llenguatge comú, fer una radiografia per conèixer millor la realitat del fenomen de la cohesió a la nostra comarca i orientar tècnics i polítics sobre les accions a dur a terme per fer front a aquestes realitats. Per a Casademont, no queda clar fins a quin punt hi ha estratègies conjuntes per abordar les circumstàncies d’exclusió i vulnerabilitat, sobretot en relació al context socioeconòmic de la nostra comarca, malgrat que els instruments de planificació existeixen, en forma de molts plans i estudis, però d’una manera descoordinada, sovint uns d’esquenes als altres, amb una mirada fragmentada i no pas col.lectiva, que és la que s’hauria de tenir.