La CUP Olot no està d'acord amb el nomenament de Josep Maria Padrosa, que va ser director del Catsalut durant l'època de majors retallades, fins ser destituït pel govern de Junts pel Sí el passat mes de gener.

Malgrat no haver estat mai condemnat per corrupció, Padrosa ha tingut una gran relació amb la major patronal catalana de sanitat privada. Durant el temps que va ostentar la direcció del Catsalut, era apoderat de sis empreses privades. Mentre la sanitat pública va patir un 4,76% de retallades, aquestes empreses van veure augmentat el seu volum de negoci a través de concursos públics fins a 14 Milions d'euros. Amb aquest historial, la CUP no considera que sigui coherent cedir-li la tasca de gerència de l'Hospital d'Olot.

A més, la CUP considera inadmissible l'augment de sou que se li ha assignat: 100.000€ anuals, que són 20.000€ més l'any que el que cobrava l'anterior gerent.

Qui és Josep Maria Padrosa?

Nascut a Olot l'any 1958, Josep Maria Padrosa Macías és llicenciat en Medicina i titulat en el programa d'Alta Direcció d'Empreses per l'IESE. Ha desenvolupat diversos càrrecs tant en el sector privat com públic, dels quals destacarem director general d'Emergències i Seguretat Civil (2000-2002) i director general de Fisiogestió (2002-2010). Des de 2007, ha estat membre de la Junta Directiva de la Unió Catalana d'Hospitals (la patronal sanitària privada més gran de Catalunya), i finalment, Director del Servei Català de la Salut (CatSalut) des del gener del 2011 fins a principis d’aquest mateix any (20/01/2016).

Padrosa fou el centre de la polèmica el 2013, quan va saltar a la llum pública que mentre ell era Director del CatSalut encara continuava sent apoderat de sis empreses privades, les quals tenien contractes de determinats serveis amb CatSalut per un valor aproximat de 14 milions d’euros.

El novembre del 2012, la Plataforma d’afectats per les retallades sanitàries, ja havia presentat una querella contra Josep Maria Padrosa, en aquells moments número dos del Departament de Salut i mà dreta del Conseller Boi Ruiz. La querella es va fer perquè es vulneraven dues lleis catalanes sobre incompatibilitats: La Llei d'Incompatibilitats d'Alts Càrrecs de la Generalitat (article 3) i La llei d'Ordenació Sanitària (article 13.3), ja que era apoderat de sis empreses sanitàries privades mentre era, alhora, director del CatsSalut.

Aquestes empreses, que treballaven com a proveïdors de serveis sanitaris pel CatSalut, van tenir entre 2011-2012 contractes amb la Generalitat per valor de més de 14 milions d’euros durant la seva gestió.

Cal recordar que en aquells moments (2012), mentre seguien les retallades en el conjunt de sistema sanitari català (el Catsalut va veure reduït el seu pressupost en un 4,76% addicional), les empreses de les quals era apoderat Padrosa només van veure reduïda la facturació amb el CatSalut un 0.1%.

La fiscalia va desestimar aquesta denuncia. En canvi, l’Oficina d’Antifrau de Catalunya va obrir una investigació que va durar quatre mesos. Encara que no es van trobar indicis de "delicte", sí que va demanar a la Generalitat molt més control pels seus alts càrrecs, ja que per exemple Padrosa va trigar 20 mesos a presentar la seva declaració de béns.

L'Oficina d'Antifrau va enviar el cas a l'Autoritat Catalana de Competència, que va multar a les empreses de les quals era apoderat Padrosa. Concretament, el tribunal català de la competència va multar amb 950.000 euros a les quatre empreses de rehabilitació que en el concurs públic convocat pel CatSalut el 2012 es van associar il·legalment per "repartir-se el mercat" i expulsar la competència. Segons el tribunal, aquesta és una falta molt greu perquè ha encarit la factura pagada pel CatSalut (factura pública). 

De les 4 companyies, Fisioterapia ha estat la més sancionada per un valor 600.000 euros. Es dóna la circumstància que Josep Maria Padrosa provenia d’aquesta empresa i n’era apoderat. Destaca també que aquesta companyia l’any 2006 va guanya el 32% dels contractes i el 2012 aquest % es van disparar fins el 46%. Tot plegat demostrant un nou cas de perversió del nostre sistema públic per part de persones amb interessos dins el sector privat.

A gener del 2016, a conseqüència del canvi de govern, Padrosa va ser una de les primeres peces a caure i a ser substituït. Ara, pocs mesos més tard, serà el nou gerent de l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, amb un sou de 100.000 euros a l'any, 20.000 euros més que el seu predecessor.