La CUP d’Olot va organitzar dissabte una matinal per debatre i proposar mesures al voltant de les sobiranies econòmica i productiva. Per fer-ho, van comptar amb en Lluís Perarnau, regidor de serveis municipals de l’Ajuntament de Sabadell, que els va explicar com s’està duent a terme la municipalització del servei de recollida de residus, i en Jordi Garcia Jané, cooperativista de l’Apòstrof, que els va explicar en quins àmbits municipals pot promoure’s l’economia social i solidària.

Lluís Perarnau va explicar el procés que estaven duent a terme per recuperar per a la gestió pública la recollida de residus i la neteja viària de Sabadell, en mans de l’empresa Smatsa, actualment una peça més del cas Mercuri, que implica, entre d’altres, l’ex-alcalde de Sabadell, Manel Bustos (PSC). Aquesta circumstància ha impedit seguir el procés de municipalització perquè hi ha dades que estan en mans de la jutgessa, però de moment s’han obert cinc expedients per incompliment del plec de clàusules contractuals del servei i un sobrecost de 3,5 milions d’euros. Aquests expedients afecten l’absència de geolocalització dels camions, les irregularitats en la facturació i en les liquidacions dels anys anteriors, entre d’altres.

Amb aquests expedients, l’Ajuntament de Sabadell busca la nul·litat del contracte, però si no fos possible, anirien a la intervenció econòmica de l’empresa per controlar el servei i el pagament de nòmines dels treballadors, fins a fer efectiva una intervenció general del servei. L’empresa, per la seva banda, ha presentat querelles contra l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i sis regidors, entre ellls el mateix Lluís Perarnau. Malgrat tot, l’equip de govern continua en la seva lluita per recuperar el servei a fi d’evitar els beneficis empresarials i altres ingressos indirectes per despeses no previstes segons el contracte i per canviar el model de gestió de la recollida i passar al servei porta a porta.

Per la seva banda, Jordi Garcia Jané va explicar que l’economia social i solidària són aquell conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o informals, individuals o col.lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats, actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, que tenen voluntat de canvi social, que són independents dels poders públics, però també dels privats.

I és en aquest sentit que les polítiques públiques d’economia social i solidària poden anar dirigides cap a polítiques normatives, en el marc legal i fiscal; en polítiques de fertilització, com ara de localització econòmica o de promoció del cooperativisme; de polítiques d’impuls a la creació i a la consolidació; de polítiques d’ús, com ara d’ocupació, d’habitatge, d’alimentació... En definitiva, l’economia social i solidària permet un nou desenvolupament local comunitari, més autocentrat, integral i endogen.