Després del mes de maig del 2015, a moltes persones se’ls va fer difícil acceptar els resultat de les eleccions. La CUP, a OIot i a la Comarca vam entrar amb molta força als municipis on ens vam presentar per representar i defensar a les persones a les institucions locals; tant va ser així que aconseguírem una alcaldia, a Mieres.

Els alcaldes de la comarca es troben en el que se’n diu Consell d’Alcaldes. En una d’aquestes reunions, el nostre company de Mieres escolta amb sorpresa que, des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, reclamen que els Ajuntaments aportin els diners compromesos per aquest fi. Aquesta demanda s’acompanya d’un document realitzat per la pròpia direcció del CASG on es mostren els números. Quan aquesta informació va arribar a  l’assemblea comarcal de la CUP, octubre del 2015, de seguida vam dir d’explicar-ho i fer-nos ressó que, des del 2009, els alcaldes van decidir i formalitzar un pacte per tal de congelar les aportacions als serveis socials; just en l’època on comença la famosa crisi, just quan és el moment de prioritzar les polítiques socials en front de despeses fútils i innecessàries.

Amb els documents a la mà, calculem que el que es va deixar d’aportar anualment éren gairebé 400 mil euros anuals, i en el total d’anys, gairebé 2 milions i mig. Una vergonya, un escàndol.

El que nosaltres vam fer va ser explicar a tothom el que havia passat, doncs bé; se’ns va qualificar d’irresponsables i de mentiders des d’el Consell Comarcal i l’Ajuntament. Ja ens esperàvem una resposta airada però mai ens imaginàvem la demagògia i falta de respecte que vam rebre. Se’ns va acusar d’aprofitar-nos de les desgràcies de la gent per treure’n rendiment electoral, aquell discurs tant utilitzat per la dreta i el conservadorisme més ranci. Se’ns va dir i repetir fins la sacietat,  que tot i el dèficit, el CASG continuava funcionant perfectament, insinuant que aquests diners no feien falta i desautoritzant, de facto, qualsevol ampliació en les aportacions posteriors.

En una demostració de postveritat flagrant, en l’aprovació dels pressupostos de 2017, el Consell comarcal es venta d’haver augmentat l’aportació al CASG en un 10%, cap esment a la manca de finançament dels últims 8 anys, cap esment als 2.5 milions que han deixat d’aportar, i segueixen amb l’atac constant a la CUP quan els hi recordem el fet.

Ens els anys posteriors, bé, el mateix 2016 els companys de Vivim Mieres, i, 2017, els ajuntaments restants,  han anat actualitzant els pagaments, però no s’ha pagat el deute dels 8  anys anteriors, per tant, quan es diuen que aporten tant als serveis socials, sovint cal una doble lectura per veure la quantitat que han deixat d’aportar amb els anys.

A Olot, quan vam denunciar el cas de portes giratòries amb el nomenament del nou gerent de l’hospital, el senyor  Josep Maria Padrosa, i fem públic el seu sou, altra cop es repeteix la jugada, la CUP tergiversa, la CUP inventa, la CUP fa demagògia..i cap partit, tampoc els que es situen prop de l’esquerra, en diuen absolutament res de res, al contrari, s’alien amb la dreta per desautoritzar-nos.

El mateix amb el cas del 3% i la suposada participació de l’alcalde en aquesta trama. Quan denunciem i demanem, els partits d’ordre tanquen files per aïllar-nos i fer notar a la ciutadania que la CUP viu en una altra realitat...precisament, quan intentem aterrar la política al món real i la volem al servei de la gent i no de les orgies capitalistes.

Creiem que són tres casos paradigmàtics del que ens hem trobat en una comarca i una ciutat on els polítics i els partits ens havien promès que es feia tot el possible per revertir els efectes de la crisi econòmica. Aquest fet té tots els elements per descriure una actitud que s’ha repetit en nombreses comarques i pobles desde que ha entrat la CUP a la dinàmica institcional.

Continuarem posant llums i taquígrafs a tots els casos que ens trobem a les institucions, continuarem denunciant les injusticies, i continuarem treballant, tant a dins les institucions com a fora el carrer per la dignitat de totes i tots i contra l’abús de poder.

El Consell Comarcal de la Garrota defensa el model de serveis socials de la comarca.