Sobre l’augment de visites ateses a urgències;

• Creiem que és una bona noticia de cares al bon funcionament i acollida que està tenint un servei tan important en un nou hospital, i voldríem agrair, per sobre de tot, a les treballadores la feina realitzada.

Pel que fa a la possible potenciació del servei de digestologia;

• Voldríem posar de manifest que és una repetida reivindicació dels treballadors sanitaris, sobretot des de les ABS. Des de l’aparició del programa de detecció precoç de càncer (valoracions a part) les professionals s’havien queixat de l’allargament de les llistes d’espera ja que s’endarrerien molt les endoscòpies que es demanen per diagnòstic o seguiment de pacient no inclosos en aquest programa. Com a conseqüència, i a dia d’avui, hi ha una llista d’espera superior a un any per fer-se una colonoscòpia en aquests supòsits

• Creiem que és una bona notícia que feia temps que s’esperava i esperem que en breu es materialitzi.

I sobre la (teòrica) infrautilització de les instal·lacions i la temptació de la nova direcció d’ocupar espais amb activitat privada, voldríem fer tres consideracions:

• Defensem que la sanitat ha de ser 100% pública, universal, gratuïta i de qualitat. Amb ella, les seves infraestructures i el que hi passa a dins; per tant, la possible activitat privada a l’HOCG, fins ara mínima, és d’entrada una molt mala noticia, i, preveient que així s’esdevindrà, creiem que des del Patronat s’ha de fer des d’ara mateix una normativa que clarifiqui exactament quines són les fronteres i els límits entre  la activitat pública i la privada, en qualsevol de les seves versions. A banda, ens entristeix veure com les mútues s’han convertit en una perversió que poc tenen a veure amb el que van significar per l’autogestió col·lectiva i popular de la salut i els drets dels treballadors en els seus orígens al segles XVIII i XIX, ara serveixen d’excusa per introduir la privatització progressiva del HOCG.

• Actualment, qualsevol hospital de nova construcció es projecta amb més capacitat de la que realment atendrà inicialment. Això és així per un principi de previsió, ja que es fa sempre preveient que en un futur l’hospital tindrà més població de referència i més serveis. Si no blindem el nostre hospital en aquest aspecte, fàcilment podrem veure com la presència de l’activitat privada,  implicaria un impediment en el creixement públic dels serveis del propi HOCG.

• Voldríem desmentir categòricament la informació donada que “no hi ha llista d’espera” i suposem que ha sigut un error perquè molts veïns nostres que estan pendents de cirurgia de cataractes o de traumatologia, per posar dos exemples, saben que hi ha llista d’espera. Si l’HOCG estigués finançat correctament, hi hauria més diners per poder destinar la sanitat  pública (personal, material...) i, per tant, reduiríem les llistes d’espera.