Junts i ERC volen eliminar el recàrrec de l'IBI als pisos buits a Olot

A Olot hi ha 1.900 habitatges buits, 700 en mans de bancs i fons voltor. Mentrestant, el lloguer s’ha duplicat en 20 anys.

La CUP denuncia que l’equip de govern d’Olot ha eliminat de les ordenances fiscals el recàrrec de l’IBI que fins ara havien de pagar els propietaris que mantinguessin habitatges permanentment desocupats sense motiu justificat.

Tot i que la norma portava vigent des de 2020, l’Ajuntament d’Olot no ha intentat cobrar mai el recàrrec previst, que era d’un 50% de l’IBI el primer any, un 100% el segon i un 150% el tercer. Segons els càlculs fets pel propi Ajuntament l’any 2020 sobre 400 habitatges buits, el primer any de cobrament s’haurien ingressat 66.629,96 €.

Tenint en compte els increments del segon i el tercer any (133.259,92 € i 199.889,88 €, respectivament), la CUP denuncia que l’Ajuntament ha renunciat a cobrar 533.039,68 € al llarg dels últims quatre anys. Diners que haurien d’haver servit per augmentar el parc d’habitatge públic i assequible.

El portaveu de la CUP, Jordi Gasulla, ha recordat que la ciutat d’Olot pateix un greu problema d’accés a l’habitatge. Els preus són cada vegada més inaccessibles per a la majoria de la població mentres la ciutat té 1.900 habitatges buits, 700 en mans de grans tenidors.

El preu de lloguer a Olot pràcticament s’ha doblat els últims 20 anys. El 2005, es pagaven uns 300 euros de lloguer per un pis. L’any 2023 va ser la ciutat on més va pujar el preu de lloguer a les comarques gironines i aquest 2025 el preu mitjà d’un lloguer se situa entorn als 540 euros mensuals.

L'eliminació del recàrrec ha superat la fase d'aprovació inicial amb els vots de Junts, ERC, PSC i Activem. Al Ple de desembre s'haurà de fer la votació definitiva. Caldrà veure si Junts i ERC modifiquen la seva posició o si certifiquen que la llei i l'ordre només serveixen pels de baix.

Jordi Gasulla: "Avui, l’equip de govern porta al Ple la constatació que la llei i l’ordre només valen pels de baix".