La CUP ha aconseguit que l'Ajuntament es comprometi a fer una prova pilot aquest estiu coincidint amb els casals d’estiu municipals, així com a iniciar una campanya de difusió informativa a la població sobre el malbaratament alimentari, les seves conseqüències, i donant a conèixer les accions de prevenció del malbaratament que es poden dur a terme a les llars.

També es farà una campanya de sensibilització als bars, restaurants i al conjunt d’establiments de restauració de la ciutat sobre el malbaratament alimentari i les possibilitats d’aprofitament dels seus propis excedents.

Finalment, es realitzaran accions formatives específiques en l'àmbit de la reducció i la gestió dels excedents alimentaris, la prevenció del malbaratament, la ‘cuina d'aprofitament’ i la difusió de bones pràctiques en aquest àmbit i incorporar-les als programes de dinàmica educativa per primària i secundària.

A Catalunya es llencen cada any 260.000 tones de menjar en bon estat, és a dir, que cada català i catalana malbarata 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant 25 dies o que pot alimentar a més de mig milió de persones.

El malbaratament alimentari provoca conseqüències ambientals com és la generació de residus i la seva gestió dels quals implica nombrosos impactes sobre el medi com poden ser les emissions d’efecte hivernacle generades, en especial d’aquelles emeses als abocadors com a conseqüència de la biodegradació dels residus orgànics, les quals poden arribar a suposar el 40% de les emissions totals. S’estima que si s’aprofitessin tots els aliments, la reducció en les emissions d’efecte hivernacle equivaldria a treure un de cada quatre cotxes de les carreteres catalanes.

En termes econòmics, la pèrdua és de 112€ per habitant/any. A Catalunya, la xifra representa 841 milions d’euros anuals. A nivell domèstic, implica comprar més menjar del que realment necessitem, i s’estima que el cost d’aquest malbaratar per una família mitjana amb infants és de quasi 800€ anuals.

I és que el malbaratament dins dels menjadors escolars és ben present: 100.000 tones d'aliments en 10 anys, segons un estudi fet per una empresa encarregada del servei de menjador de 40 centres educatius a Catalunya, és a dir, cada usuari del servei de menjador llença uns 120 grams de menjar al dia, xifra que suposa uns 21 quilos a l'any. Si traslladem les dades pels 500.000 alumnes que utilitzen el menjador escolar a Catalunya, el malbaratament seria de 10.000 tones d'aliments a l'any.

Exemples d’aquests sistemes de reaprofitament són els que s’han implantat a Santa Coloma de Gramenet, on amb 2 mesos escolars es van recollir fins a 211kg de menjar equivalents a 650 racions; o al Vallès Occidental, on des del 2014, funciona el projecte Recooperem, que alimenta fins a 3.000 famílies amb els excedents dels menjadors escolars; a Sant Esteve Ses Rovires, que amb el projecte Mentali han pogut repartir en 5 anys més de 17.500 racions a persones vulnerables; o a Vilanova i la Geltrú, que reparteixen, a l’espai municipal Sopem, 100 menús setmanals provinents dels excedents dels menjadors escolars.