Les competències educatives dels municipis no van més enllà de la gestió de les matrícules i el manteniment dels edificis. Olot, però, des de fa temps, ha apostat per ser Ciutat Educadora, paraigües sota el qual s’hi engloben diverses iniciatives que busquen fer de la ciutat un espai d’educació integral, permanent, plural i diversa. En aquest sentit, doncs, la nostra ciutat ha estat referent.
Des de la CUP volem donar especial importància a l’enfocament del fenomen de l’envelliment a la nostra ciutat. La Garrotxa és una de les comarques més envellides de tot Catalunya i el tracte i l’atenció a la gent gran representa, en l’àmbit de les accions del un 47% en relació a altres temes com l’habitatge, l’ocupació, la pobresa, etc. És per tant un clar indicador de la importància d’aquesta població.
Dolors Ros és diplomada en infermeria i va ser regidora de salut, immigració i serveis socials a l'equip de govern del PSC de Lluís Sacrest, de l'any 1999 al 2004. El seu pas per l’escoltisme li va fer descobrir Catalunya. Fou coorganitzadora de la Marxa de la Llibertat a Olot i membre de la primera junta d’Òmnium Cultural a la Garrotxa.
El nostre objectiu és caminar cap a una economia social i solidària al servei de les classes populars, que tingui en compte la perspectiva social, mediambiental, de gènere i de respecte dels drets laborals, i utilitzar-la com a eina de progrés social. Avui estem davant d’Olot Meats per parlar sobre treball i precarietat laboral, ja que empreses com aquesta són un clar exemple de vulneració dels drets dels treballadors.
Com ja és ben sabut, la generació de residus s’incrementa any rere any com a conseqüència del model lineal de consum que impera en el capitalisme i que està sembrant la terra i els oceans de deixalles i plàstics amb un impacte directe sobre els ecosistemes i els éssers vius. Ens agradaria recordar que actualment la comarca està recuperant en el seu conjunt el 37,62% (índex de recollida selectiva neta), però els objectius establerts per la UE i el PRECAT en obliguen a recuperar el 50% del material el 2020 i arribar el 60% el 2030.
Un dels trets més característics que han marcat les gestió econòmica municipal en els darrers decennis ha estat l’externalització dels serveis municipals. Així, s'han externalitzat des de serveis bàsics de la ciutat com per exemple la gestió del subministrament d’aigua potable, la recollida de residus, aparcament subterranis, la zona blava, o fins i tot petites tasques de suport a les actuacions municipals.
Volem garantir l’accessibilitat universal al sistema sanitari públic. Així doncs, creiem que l’Hospital d’Olot, que actualment es gestiona des d’una fundació privada amb un 90% de diners públics, ha de passar a estar gestionat pel Departament de Salut, per tal d’aconseguir que els centre sigui de gestió, titularitat i provisió 100% pública.
Considerem que els petits avenços que s’han fet han vingut en gran part per a la nostra insistència. El pla de mobilització de pisos buits que fa poc s’ha engegat ha sigut insuficient. Reforçarem i ampliarem l’oficina d’habitatge, amb més personal tècnic i recursos econòmics perquè facin una diagnosi exhaustiva de l’estat dels habitatges, l’aplicació de la llei 24/2015, la gestió dels habitatges i edificis propietat de l’ajuntament; alhora que assumirem les 15 propostes de la PAH Garrotxa.
Des de la CUP Olot us presentem més de 500 propostes que volen transformar la ciutat d’Olot. Ens trobem en un context de presos polítics, exiliats, persones investigades i encausades en processos judicials polítics. Treballem i seguirem treballant per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològics, territorialment sostenibles i feministes.
Pel que fa a mobilitat interna, la CUP apunta sobretot a tres aspectes:
