Des de fa un temps, els partits vells estan fent un gran esforç de rentat d'imatge. Alguns, com Convergència, s'han canviat el nom i ara es diuen PDeCAT per evitar que la gent els relacioni amb el seu passat de clientelisme i farcit de casos de corrupció (Palau, 3%, Pujol...). La setmana passada, vaig llegir un article en aquest setmanari on feien bandera de la seva "defensa dels drets civils", i està molt bé, però fem memòria:
La CUP fa temps que té l’ull posat al barri vell. Quines són les polítiques que cal portar a terme d’habitatge perquè el barri vell no es degradi, no es buidi i no perdi la centralitat que sempre ha tingut? Per la CUP el barri vell és i ha de ser el cor de la ciutat.
PROPOSANT DONAR COMPTE DE L’INFORME DEL SÍNDIC DE GREUGES EN RELACIÓ A LES ACTUACIONS DUTES A TERME A OLOT.
Des de la CUP Olot vam agrair la presència del representant del Síndic de Greuges a Olot ja que pensem que la figura del defensor del poble és imprescindible i necessària.
La CUP OLOT no depèn de cap banc ni demana crèdits, per tant, manté la independència i l’autogestió econòmica com a puntal fonamental de funcionament.
Donem suport als moviments socials sempre que ens ho demanen, però ho volem fer més bé i millor, per això anunciem que estem treballant en un mecanisme per retornar al carrer i als moviments socials, part dels diners que rebem de l’Ajuntament d’Olot.
Res per nosaltres, tot pel poble.
Després del mes de maig del 2015, a moltes persones se’ls va fer difícil acceptar els resultat de les eleccions. La CUP, a OIot i a la Comarca vam entrar amb molta força als municipis on ens vam presentar per representar i defensar a les persones a les institucions locals; tant va ser així que aconseguírem una alcaldia, a Mieres.
Els resultats de les eleccions del maig del 2015 ens van donar un mandat clar: Traslladar la veu del carrer a l’Ajuntament i exercir d’oposició real al model de ciutat i a la gestió del govern CIU-PSC, sempre, des d’una òptica netament anticapitalista.
Quan vam entrar com a CUP a l’Ajuntament d’Olot ho vam fer amb la promesa de no participar en les males inèrcies de la vella política, i com actuem en les situacions protocolàries n’és un exemple.
El fet de ser elegit regidor, t’otorga de manera automàtica una sèrie de privilegis que, d’entrada, no són més que invitacions protocolàries. Tot i això sempre hem considerat que aquestes pràctiques acaben afavorint actituds clientelars, no en tots els casos evidentment, però en comarques i societats tant petites i familiars com la nostra aquestes actituds són realment perjudicials.
El nostre nucli antic és l’etern assumpte pendent de tots els governs municipals que hi ha hagut en democràcia, i aquesta legislatura no està essent diferent. Al programa electoral ja demanàvem un abordatge integral del barri vell amb un pla de reactivació a tots els nivells.
Durant aquests últims dos anys el nucli antic no ha sigut notícia per grans plans i activitats al barri sinó per la caiguda (quantes?) de trossos de façana, de teulats o fins i tot l’enderroc urgent que es va haver de fer al carrer Lliberata Ferrarons i que tants mals de cap va produir als veïns.
La variant és un d’aquelles temes que ve de molt més enllà de la nostra arribada a l’Ajuntament. Però precisament, al llarg d’aquest dos anys, el projecte ha avançat:
