Moció d'adhesió a la querella pels crims contra la humanitat duts a terme pel franquisme

La CUP ha presentat a l'Ajuntament d'Olot una moció d'adhesió a la querella pels crims contra la humanitat duts a terme pel franquisme. Aquesta moció inclou: Reafirmació del consistori en la defensa dels valors de la llibertat, la convivència i la democràcia; Condemna del cop d'estat militar de 1936 i del règim dictatorial franquista; Mostrar l'oposició a la realització de qualsevol acte d'apologia al feixisme i el franquisme; Retirar els títols de “fill adoptiu” d’aquesta ciutat al general Rafael Garcia Valiño i al tinent coronel Ricardo Alonso Vega; i Adherir-se a la querella per delictes de genocidi i crims contra la humanitat del règim franquista, que està instruint la jutgessa Marina Servini de Cobria a la República Argentina.

Actualització: Durant el debat de la moció, PxC va abandonar la sala per no haver de votar contra una moció de condemna al franquisme (foto). ERC i Josep Ferrés (RCat) hi van votar a favor. El PSC es va abstenir i va dir que no volia entrar en el debat. CiU i PP van votar-hi en contra. La moció, doncs, es va rebutjar. ‪Entre altres coses, Olot‬ mantindrà el títol de "fills honorífics de la ciutat" a dos militars franquistes.

 

MOCIÓ D'ADHESIÓ A LA QUERELLA PELS CRIMS CONTRA
LA HUMANITAT DUTS A TERME PEL FRANQUISME
 

Com ja és ben sabut i conegut, el 18 de juliol de 1936 es va produir un cop d’estat militar contra el govern legítim de la Segona República Espanyola. En el mateix van participar activament membres de la Confederación Española de Derechas Autónomas, la Comunión Tradicionalista i la Falange Española de las JONS, mentre que entre els militars que es revoltaren destacà especialment el general Francisco Franco.

Aquell cop d’estat va fracassar en part per la lleialtat d’una part dels comandaments i soldats de l’exèrcit espanyol, però sobretot va fracassar per la ferma oposició de bona part de les classes treballadores, les quals van sortir des del primer moment al carrer per fer front a l’aixecament militar. Tot i això la rebel·lió va donar pas a una cruenta guerra civil en la que es van produir detencions arbitràries i execucions en els dos bàndols bel·ligerants, però que van prendre especial crueltat en el bàndol revoltat.

Ha de ser la memòria històrica la que dignifiqui el record de totes les persones que van morir al llarg d’aquell conflicte. Les 150.000 persones que aproximadament van morir víctimes de la repressió (100.000 a mans de les tropes revoltades i 50.000 en la zona sota control republicà) han de ser objecte d’un reconeixement, amb total independència del bàndol que formessin part.

Aquest fet, però, no ha de ser una excusa per evitar que es depurin les responsabilitats d’aquells que foren responsables de la repressió duta a terme pel regim d’inspiració feixista encapçalat pel general Francisco Franco un cop acabada la guerra. Aquell regim dictatorial, el qual va ser sustentat per les oligarques i la majoria de l’Església Catòlica espanyola des del 1939 fins a finals de 1975,va abolir les llibertats democràtiques, va suprimir les institucions polítiques de Catalunya, va perseguir sistemàticament la llengua catalana, i  va aplicar una feroç repressió contra els vençuts - acusant-los de “participación en la rebelión” -  i contra totes les persones que se li van oposar, utilitzant tots els mitjans que va tenir al seu abast, duent a terme un autèntic genocidi contra el seu propi poble. Així pel cap baix es creu que prop de 50.000 persones van ser executades pels franquistes en els anys immediatament posteriors a la finalització de la guerra. A aquesta xifra se’ls ha de sumar els milers de morts a les presons i els milers de persones que van haver de marxar a l’exili.

Un cop mort el dictador, els responsables de tots aquells delictes i assassinats es van garantir la seva impunitat mitjançant els pactes acordats entre les forces que aspiraven a un canvi democràtic i les autoritats franquistes, que van donar com a resultat la llei d’Amnistia de 1977. Aquesta llei, que pretenia ser un gran acord per establir una “transició” cap a la democràcia, en realitat va servir per garantir que totes les persones que van tenir a veure amb la repressió franquista durant els 36 anys que va durar la dictadura no haurien de fer front a les seves responsabilitats en tots els delictes comesos al llarg d’aquell període.

Ençà aquell temps la justícia espanyola ha mantingut una posició fonamentada en el principi de “passar pàgina” i ha sostingut que la majoria de delictes ja han prescrit. En canvi des d’instàncies internacionals, com és el cas del Comitè de Drets Humans, es va amonestar el gener de 2009 a l’Estat espanyol pel manteniment en vigor de la Llei d’Amnistia de 1977 i per no jutjar delictes de lesa humanitat, així com per haver aplicat una amnistia sobre actes constitutius de greus violacions dels drets humans. En un mateix sentit s’expressava el 10 de febrer de 2012 Navanethem Pillay, representant de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, la qual va demanar formalment a l’Estat espanyol la derogació d’aquesta llei, degut a que la mateixa incompleix la normativa internacional sobre Drets Humans.

Avui en dia a l’Estat espanyol no només hi ha organitzacions polítiques, com és el cas del Partit Popular entre d’altres, que no condemnen el cop d’estat militar de 1936 ni la posterior repressió franquista, sinó que es permet l’existència d’organitzacions polítiques de caire feixista i falangistes, a la vegada que no es considera un delicte fer apologia d’aquestes ideologies ni commemorar l’aixecament militar i l’esclat de la Guerra Civil.
Avui en dia a molts municipis encara hi ha persones que van participar de la sublevació i la repressió feixista que continuen ostentant honors que els consistoris sota el regim franquista els van concedir. Sense anar més lluny, a Olot, tot i que en el seu moment ja es van retirar tots els honors al dictador, encara són considerats “fills adoptius” el general Rafael Garcia Valiño i el tinent coronel Ricardo Alonso Vega, els quals van participar l’any 1936 en el cop d’estat militar, van prendre part a la Guerra Civil en el bàndol revoltat i van tenir responsabilitats en la posterior repressió per part del règim franquista.

Avui en dia a l’Estat espanyol es calcula que encara hi ha 143.000 desapareguts dins de foses comunes - dels quals uns 10.000 es troben arreu dels Països Catalans - tal i com recull una investigació feta per l’Audiència Nacional espanyola a l’octubre de 2008. L’Estat espanyol té el trist honor de ser el segon estat del món amb més desapareguts. Només és superat per Cambotja.

Per tots aquests motius exposats la Red ciudadana de Apoyo a la Querella Argentina contra los crimenes del franquismo (Red AQUA), que aglutina a moltes entitats de la societat civil, va presentar l’any 2010 més de 300 querelles a la justícia argentina contra dirigents franquistes encara vius, acusant-los de delictes de lesa humanitat perpetrats al llarg de la dictadura franquista, els quals van tenir lloc entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977. Aquestes querelles es van presentar a l’empara del que estableix el dret internacional, el qual considera que aquesta mena de delictes no prescriuen, així com en el fet de que a la Constitució de la República Argentina es reconeix el principi de jurisdicció internacional el qual permet jutjar delictes d’aquesta mena encara que s’hagin fet fora del territori argentí. Així el procés instruït per  la jutgessa Maria Servini, titular del Jutjat Nacional Criminal Correccional Federal número 1 de Buenos Aires, pot ser un punt d’inflexió per acabar amb la impunitat que els crims comesos durant el franquisme semblen tenir en el marc de la justícia espanyola.

No es tracta de reescriure la història ni obrir velles ferides, com podran argumentar els detractors a que aquesta mena de processos es portin a terme. Es tracta de que s’obrin totes les fosses i es faci un reconeixement de les víctimes, es tracta de declarar la nul·litat dels processos sumaríssims duts a terme per les autoritats franquistes contra els vençuts, i es tracta, sobretot, de dirimir les responsabilitats d’uns fets de tal magnitud, els quals poden ser considerats sense cap mena de dubte com a genocidi, i no poden ser justificats sota l’excusa de que es van produir en el marc d’un conflicte bèl·lic entre germans i veïns.

Es tracta doncs, d’un fet d’importància transcendental en la lluita per la Justícia, la Veritat i la Reparació dels danys causats als centenars de milers de persones víctimes de la repressió franquista.

Es per tot el que s’ha expressat que aquest Ajuntament reunit en sessió plenària acorda:

ACORDS

PRIMER. Reafirmar-se en la defensa dels valors de la llibertat, la convivència i la democràcia, valors que han caracteritzat i han de continuar caracteritzant a la nostra societat.

SEGON. Condemnar el cop d’estat militar que va tenir lloc el 18 de juliol de 1936 per part d’un sector de l’exèrcit espanyol contra el règim legítim de la Segona República espanyola. Igualment condemnem el posterior règim dictatorial que durant quasi quaranta anys va reprimir tot vestigi de dissidència i lluita per la llibertat, la Justícia Social i els drets de les persones.

TERCER. Mostrar l’oposició a la realització de qualsevol mena d’acte on es faci apologia del feixisme i el franquisme, així com els actes on es vulgui commemorar el cop d’estat militar o en el que es vulgui recordar a destacats membres del franquisme. Aquest Ajuntament farà totes les gestions que estiguin al seu abast per a que els mateixos no es puguin dur a terme a la nostra ciutat.

QUART. Retirar els títols de “fill adoptiu” d’aquesta ciutat, concedits per aquest consistori el 3 de febrer de 1940, al General Rafael Garcia Valiño, comandant en cap del Cos d’Exèrcit del Maestrat, i al Tinent Coronel Ricardo Alonso Vega, comandant de la 82a divisió del Cos d’Exèrcit del Maestrat. Les tropes d’aquests dos alts comandaments varen ocupar Olot a començaments de febrer de 1939 en el marc de l’ofensiva militar de les tropes revoltades sobre Catalunya.

CINQUÈ. En aquesta línia de compromís, l’Ajuntament d’Olot manifesta el seu suport i adhesió a la querella 4591-10, del Jutjat Nacional Criminal Correccional Federal número 1 de Buenos Aires, República Argentina, que està instruint la jutgessa Marina Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el regim franquista. Així mateix animem al conjunt de la població a recolzar aquesta querella contra aquests crims.

SISÈ. Comunicar aquest acord a la Red ciudadana de Apoyo a la Querella Argentina contra los crimenes del franquismo (Red AQUA), al Jutjat Nacional Criminal Correccional Federal número 1 de Buenos Aires, República Argentina, al Parlament de Catalunya i al Congreso de los Diputados de l’Estat espanyol.

El PSC es va abstenir i va dir que no volia entrar en el debat, CiU i PP van votar-hi en contra i PxC va abandonar la sala per considerar que la moció no s'hauria d'haver admès a tràmit.