El dret a un habitatge digne està reconegut per la  Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya. Però cap dels governs que hem tingut ha pres les mesures necessàries per garantir que tothom hi tingui accés, i això ha abocat la població al drama de les hipoteques i els desnonaments.

Les xifres ens demostren la magnitud del problema: segons l'últim indicador oficial realitzat per l'Ajuntament, a Olot hi ha 1.372 habitatges buits, una xifra que representa el 8,32% del parc d'habitatges de la nostra ciutat. D'altra banda, segons les dades oficials del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, centenars de famílies han sigut desnonades de casa seva al llarg dels últims anys.

Per tal de posar-hi solucions, la CUP Olot ha realitzat diverses accions: ha participat activament a la Taula de Coordinació Local pel Dret a l'Habitatge d'Olot, ha aconseguit que les famílies nombroses i monoparentals que paguen un lloguer es puguin beneficiar de bonificacions en l'IBI, ha formulat preguntes a l'equip de govern per saber quines polítiques està duent a terme en aquest camp, ha recollit signatures per la ILP promoguda per la PAH, ha presentat mocions a l’ajuntament per reclamar l’aplicació de la llei 24/2015, en la seva totalitat abans de ser escapçada per l’estat espanyol, ha presentat mocions per l’aplicació de la llei 24/2015 en aquells punts que no van ser rebutjats pel Tribunal Constitucional, ha presentat mocions per reclamar l’aplicació de les lleis d’habitatge, totes les que es poden aplicar al municipi, ha reclamat que es multi als bancs i grans tenidors que tenen pisos buits, ha reclamat més personal i recursos per a l’Oficina d’habitatge, ha recolzat a la PAH en les seves reclamacions, lluites, accions, denúncies, ha denunciat greus problemes d’infrahabitatges a la ciutat…

Certament, l’Ajuntament ja fa polítiques d’habitatge, però també és cert,  que aquestes polítiques són absolutament insuficients per fer front a l'emergència habitacional i deixen desemparades les famílies que es troben en exclusió residencial. Tot plegat, perquè no volen tocar els privilegis de bancs i grans tenidors, que mantenen pisos buits per especular amb el dret a l'habitatge.

L'equip de govern, juntament amb la Generalitat, va comprar 28 pisos d'un banc al barri de Sant Miquel, aprofitant precisament la llei 24/2015, per pal·liar problemàtiques, però aquests no estaven destinats a les persones en risc d’exclusió, segons ells per evitar l’estigmatització i la concentració de perfils socials en un sol punt d’Olot. A la pràctica, aquests arguments han servit per deixar fora la gent més pobra, i els lloguers s'han adjudicat a preus gairebé de mercat i a perfils decidits arbitràriament per l'equip de govern de CiU i PSC. A dia d'avui, desenes de famílies estan esperant un reallotjament i set d'aquests pisos encara estan buits perquè l'Ajuntament encara no els ha adjudicat a ningú.

Podem dir que, com totes les polítiques, el carrer marca l’agenda política en matèria d’habitatge a la ciutat, i la CUP ha estat al costat i fent d’altaveu d’aquestes lluites per posar damunt la taula les necessitats i les línies a seguir.

Sense pressió al carrer, no s'hauria mogut res. Entre totes, tot.

La CUP d’Olot reclama a l’Ajuntament que apliqui la llei 4/2016 per expropiar habitatges de

forma temporal per destinar-los a lloguer social

ERC Olot considera que hagués obrat de la mateixa manera que el govern

municipal amb la promoció de pisos de Sant Miquel

La CUP Olot inicia una campanya per exigir que es posin a lloguer social els

270 pisos de bancs buits acreditats per la Generalitat